D’on ve la tradició de regalar vesc?
És molt comú que durant les Festes de Nadal les persones que s’estimen es regalin vesc, però… d’on ve la tradició?
Doncs, aquest ritual prové d’Escandinàvia, concretament al segle XVII. El vesc, que és una planta paràsita que viu principalment als abres de fulla caduca, com per exemple el pi, era sagrat per als druïdes, ja que el consideraven màgic perquè durava verd tot l’any. A més a més, li atribuïen qualitats fantàstiques perquè les seves arrels mai tocaven a terra.
Una altra raó per la qual els escandinaus els agradava molt aquesta planta era perquè produïa pau, ja que sota d’ella les persones que combatien podien declarar una treva a la batalla o celebrar un matrimoni.
Aquest tradició va adquirir un caire més romàntic un segle més tard, al XVIII, quan hi havia la convicció que les joves que encara s’havien de casar no podien rebutjar un petó quan es trobaven sota aquesta planta i, per tant, seria l’origen d’una apassionada història. Aquesta tradició, poc a poc, va anar arrelant per tota Europa i va ser considerada, fins i tot, com una petició a matrimoni. És d’aquest costum que prové la tradició de fer-se un petó sota el vesc, si està penjat en una porta. Si a més a més aquest petó sorgia a la nit de Nadal, la noia besada trobaria l’amor o conservaria el que ja tenia. Avui en dia, aquest ritual és símbol de bona sort i d’amor.
