Els Mosuo, una tribu que no coneix el matrimoni
En un lloc amagat entre les muntanyes de l’Himàlaia, prop del Tíbet, justament en les províncies de Ynnan i Sichuan, no hi existeixen els matrimonis. Les dones no es casen però sí que tenen fills i pares responsables… El nom d’aquesta ètnia és “Mosuo”, una de les ètnies més peculiars. Està formada per un grup reduït de persones amb una cultura pròpia molt diferent a la de la resta del món i, el més important, és un que és una de les poques societats sense violències del planeta. No és fàcil accedir aquesta regió, ja que es troba aïllada, per aquest motiu, els Mosuo no van adoptar, en el seu moment, els patrons culturals provinents de la Xina.
Entre els Mosuo, el terme “casament” no existeix. Les dones estan solteres tota la vida i viuen a cada de les seves mares amb els seus fills. Es basen en l’amor lliure i la satisfacció sexual i viuen amb l’absència de marits/pares. Molts homes d’altres cultures viatgen fins aquí a la recerca de relacions sexuals pensant que les dones mosuo són fàcils. Això no és gens cert. Elles decideixen quan i amb qui volen mantenir relacions sexuals i, d’aquesta manera, la seva parella, amb el consentiment d’ella, apareix a les nits enfilant-se per la seva finestra quan tota la resta estan dormint. Els homes pernocten en habitacions comuns i les dones, en privades, per poder tenir el control de les seves relacions íntimes.
Quan es tenen fills, s’estableixen els anomenats “matrimonis errants”. En aquest tipus de relacions, les parelles no viuen juntes ni comparteixen cap propietat. Només en l’habitació de la dona es mantenen relacions sexuals i d’una manera molt discreta. L’herència es transmet de mare a filla, la qual cosa implica que en la regio no hi ha homes amb casa pròpia. Elles són les úniques propietàries.
Aquests “matrimonis” es basen en relacions de respecte, tan emocionals com sexuals. El respecte a la dona és sagrat. Molts d’aquets matrimonis duren tota la vida, i sense tenir altres relacions sexuals fora del matrimoni.
L’inici de tot comença amb balls i actes populars. Si a una dona mosuo li agrada un home, li farà pessigolles amb el seu dit índex al palmell de la mà i ell li regalarà el cinturó. Si a ella li interessa penjarà el cinturó a la finestra per indicar-li que està convidat a passar la nit amb ella.
En quant als nens cal dir que viuen amb la mare i que porten el cognom matern, tot i que això no exclou l’home de certes responsabilitats. Els homes, es responsabilitzen dels fills de les germanes, tietes i nebodes. No fan de pares dels seus propis fills, sinó dels que viuen a la casa. Quan la matriarca mor, la filla més gran agafa el poder. Aquesta tradició és mil·lenària.
Si el pare es vol fer càrrec de l’educació dels seus fills, s’ha de guanyar l’acceptació de la matriarca. Generalment es presenta a casa seva amb regals, si ella els accepta formarà part de la família com a “membre honorari” amb dret a visitar el seu fill i a romandre allà quan ho necessiti.
Un altre aspecte interessant és que als nens se’ls educa, des de petits, amb la idea d’evitar-los l’expectativa de trobar una parella ideal, és una manera d’evitar grans desenganys amorosos i emocionals.
Per acabar cal dir, que entre el seu vocabulari no existeix cap paraula per a referir-se a “presó”, “violació”, “guerra” o “assassinat”. És considerada, una de les cultures més pacífiques de tota la terra.
