L’origen de fer cagar el tió
A casa vostra caga el tió? Ho farà aquesta nit? o Potser demà? El cas és… sabeu d’on ve la tradició?
Fer cagar el tió és una tradició de Catalunya tot i que en alguns pobles d’Aragó també la segueixen. El tió, aquest tros de fusta que té la capacitat de menjar, veure i cagar torrons, cava i llaminadures el dia de Nadal és un costum molt antic segons els experts, de fet pot tenir origen en les tradicions precristianes.
L’acte de fer cagar el tió estava relacionat, antigament, amb un ritual que tenia com a objectiu l’abundància i la cohesió familiar enmig del fred hivern. Cal tenir present, que el tió (altres noms que assoleix són tronc, rabassa, tronca…) és sobretot un tronc de fusta que crema. El foc resultant simbolitzava la continuïtat de la família allunyant tot allò que no fos benvingut, fos real o imaginari.
En els seus inicis, cremava de Nadal a Reis i posteriorment es guardava en un lloc amagat com a amulet per protegir tant els camps com el bestiar. Per aquest motiu, les cendres resultats de la crema es repartien pels conreus i, també, pels estables amb l’objectiu d’obtenir fertilitat de la terra i per tant riquesa. En algunes zones del territori s’havia arribat a venerar aquest tros de fusta fins al punt de resar-li, oferir-li aliments, vi, etc.
Amb l’arribada de la democràcia, l’escola es va convertir amb el centre difusor d’aquesta tradició, arribant a la humanització del tió pintant-li la cara i posant-li potes.
El que abans era una tradició íntima, a la llar de foc amb els teus familiars, ara s’ha arribat a fer molt popular, fins i tot creant tions gegants que apareixen enmig d’algunes places dels pobles. Tot i així, la màgia d’aixecar la manta per a veure què ha cagat, no s’ha perdut amb el pas dels anys.
Esperem que el vostre tió us cagui molts dolços!
