Què signifiquen les torres dels temples balinesos?
Els temples balinesos combinen l’arquitectura de l’hinduisme i també de les creences locals. Normalment, es divideixen en 3 zones situades a diferents nivells d’alçada. La més alta, considerada la més sagrada, està dedicada als deus que habiten el cel (swah); la del mig està dedicada als homes (buwah) i la més baixa, a l’inframon on hi habiten els éssers malignes (buhr).
Els temples balinesos estan plens de simbologia i en tots ells hi s’hi poden trobar elements comuns i característics que els fan diferentes a altres temples hinduistes. Un d’aquests elements és el Candi Bentar. Es tracta de dos triangles col·locats simètricament i que flanquegen l’entrada al recinte religiós, d’aquesta manera separen la part sagrada de la mundana. Hi ha diverses teories sobre el seu significat. N’hi ha que creu que el Mont Meru va ser dividit per Shiva en dos muntanyes (Anung i Batur), en canvi, n’hi ha que diu que representen el significat del bé i del mal.
D’altra banda estan els Meru que són les torres esbeltes i altes de pedra i palla que es diuen així en honor a la muntanya anteriorment anomenada. La seva forma deriva de la pagoda xinesa, però amb un acabat més singular. El nombre dobertures ha de ser senar i varia depenent a la divinitat a la qual estan dedicades. Els merus més importants es troben reservats a les muntanyes Angung i Batur i tenen 11 nivells, el màxim.
Finalment, un altre element comú característic és el Peppelik. Ja que els déus no resideixen als temples sinó que els visiten, els peppelik serveixen de tron simbòlic per a rebre les deïtats visitants.
