En aquesta entrada us farem una petita explicació de l’origen de les salses més conegudes.
Bolognesa
Aquesta salsa és un dels condiments més coneguts de la cuina típica italiana de la famosa regió de l’Emilia Romagna i s’utilitza per servir els famosos “ragús” amb tallarines fresques. Curiosament, però, a Itlàlia no es consumeix amb espaguettis, tot i que fora del país és una de les receptes més típiques.
Els orígens d’aquesta salsa se situen a l’Antiga Roma. La seva recepta va ser tan famosa que es va exportar quan els romans van conquerir la Gàl·lia. Al segle I aC va néixer com a segon plat a base de carn i, amb el temps, va passar a untar-se al pa o, fins i tot, per a farcir-lo. Cap a l’Edat Mitjana, els francesos es van encarregar de tornar a exportar la recepta i és aleshores quan arriba a Bologna gràcies a la seva Universitat i la circulació d’estudiants i mestres per tota Europa.
No va ser fins al 1982 que la recepta oficial no es va registrar realment a Bologna i cal dir que els ingredients originals són el sofregit, la cansalada, carn de vaca, un bon vi, concentrat de tomàquet i un toc de nata o de llet.
Putanesca
Existeixen moltes històries al voltant de l’origen d’aquestsa salsa picant originària de la regió de Nàpols, Itàlia, però sembla que la més extesa és que el nom de putanesca prové del terme vulgar napolità que es refereix a “prostituta”, amb la qual cosa podem dir que la traducció literal seria “pasta de prostituta”.
S’explica que quan les dones de la nit volien captar l’atenció dels homes italians o dels mariners, feien aquest plat picant i el posaven a la finestra per atraure als amants. També hi ha una altra versió que comenta que quan els mariners que pescaven anxoves arribaven al port de Nàpols es refugiaven a les cases de cita de la ciutat. Aleshores els mariners pagaven per als serveis prestats amb aquest peix i tots menjaven anxoves preparades per les dames, la qual cosa implicava que les dones no només venien els seus cossos sinó també aquesta fantàstica recepta.
El que sí que cal tenir present és que els ingredients originals de la salsa són els tomàquets, els alls, les olives, les anxoves, les tàperes i les escames de pebrot picant o bitxos.
Aquesta salsa es va fer popular cap a la dècada dels 60.
Pesto
Aquesta salsa prové de la costa Liguria, a Itàlia, una de les zones més pintoresques del país. La salsa verda anomenada Pesto ha arribat a ser molt popular en el món anglosaxó en les últimes dècades.
L’original, creada a Gènova i coneguda com a Pesto Genovès, era aparentment bona, ja que el terra i el microclima eren perfectes per al cultiu de l’alfàbrega, l’ingredient principal.
Es creu que la palabra “Pesto” prové de la paraula italiana “pesta” que significa moldre.
La versió genovesa es prepara amb fulles fresques d’alfàbrega, pinyons, all picat, formatge ratllat parmesà-reggiano i oli d’oliva de gran qualitat.
Carbonara
El plat de pasta a la carbonara prové del Lacio, més concretament de Roma. La recepta original es basa amb ous, formatge parmesà, oli d’oliva extra, cansalada i pebre negre. La pasta més utilitzada per aquesta salsa és els fettuccine, els rigatoni o els bucatini.
Pel què fa a l’origen de la salsa, hi ha diferents teories. Per a alguns, la paraula “carbonara” prové de “carbone” que en italià significa carbó i es creu que el nom del plat té origen en el plat dels creadors de carbó vegetals als Apenins. En canvi, d’altres, diuen que la denominació de “carbó” es deu a l’ús del pebre negre, ja que aquest la presència d’aquest ingredient pot recordar-lo.